UNICEF: Els Drets del Nen

Declaració aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1959.

Comentada per Mafalda i els seus amiguets per a UNICEF.

Principi 1: El nen gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els nens sense fer cap excepció, distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o alguna altra condició, ja sigui del mateix nen o de la seua família.

Principi 2: El nen gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis, proporcionats per la llei i per altres mitjans, per poder desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment de forma saludable i normal, i també en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental que es tendrà en compte serà l'interès superior del nen.

Principi 3: El nen té dret des que neix a tenir un nom i una nacionalitat.

Principi 4: El nen ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tendrà dret a créixer i a desenvolupar-se amb una bona salut; i per això s'haurà de proporcionar, tant a ell com a la seua mare, cures especials, i fins i tot atenció prenatal i postnatal. El nen tendrà dret a rebre una alimentació, una vivenda, un esbarjo i uns serveis mèdics adequats.

Principi 5: El nen físicament o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i les cures especials que requereixi el seu cas particular.

Principi 6: El nen, per poder desenvolupar la seua personalitat de manera plena i harmoniosa, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer emparat pels seus pares i sota la seua responsabilitat, i en tot cas en un ambient d'afecte i seguretat moral i material. Excepte en casos excepcionals, per tant, no s'ha de separar el nen de poca edat de la seua mare. La societat i les autoritats públiques tendran l'obligació de cuidar de manera especial els nens sense família o que no tenguin els mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d'un altre tipus.

Principi 7: El nen té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seua cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seues aptituds i els seu seny individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de las societat.
L'interès superior del nen ha de ser el principi rector dels que tenen la responsabilitat de la seua educació i orientació; i aquesta responsabilitat afecta, en primer terme, els pares.
El nen ha de gaudir plenament del joc i l'esbarjo, que hauran d'estar orientats cap als objectius definits per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure aquest dret.

Principi 8: El nen ha de figurar, en totes les circumstàncies, entre els primers que rebin protecció i auxili.

Principi 9: El nen ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació.
No serà objecte de cap tipus de tràfic. No s'ha de permetre al nen treballar abans d'una edat mínima adequada, i en cap cas se li permetrà que faci cap feina o treball que pugui perjudicar la seua salut o la seua educació, o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10: El nen ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altre tipus. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, de tolerància, d'amistat entre els pobles, de pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de dedicar les seues energies i aptituds al servei dels seus semblants.