L'Autor Quino

1932: QUINO, Joaquín Salvador Lavado, neix fill d’immigrants espanyols (andalusos), a la ciutat de Mendoza (Argentina) el 17 de juliol, encara que als registres oficials hi consta el 17 d’agost.
Des que va néixer se’l va anomenar Quino per distingir-lo del seu oncle Joaquín Tejón, pintor i dibuixant publicitari amb qui va descobrir la seva vocació als 3 anys.

1939: Comença l’escola primària, on descobreix que el seu autèntic nom és Joaquín, i viu les dificultats del seu personatge Felipe: “Em feia tanta angúnia que els primers tres mesos treia males notes, però després acabava l’any amb notes altes, encara que mai no era el primer alumne i això em feia ràbia”.

1945: Mor la seva mare, acaba l’escola primària i decideix inscriure’s a l’Escola de Belles Arts de Mendoza. Apareix a Buenos Aires la revista “Rico Tipo”, dirigida per Divito: el somni de Quino és publicar-hi alguna cosa.

1949: Mor son pare. “Cansat de dibuixar àmfores i figures de guix”, abandona l’Escola de Belles Arts. Pensa en una única professió possible: dibuixant d’historietes i d’humor.

1950: Aconsegueix vendre la seva primera historieta. “Recordo que era per una botiga de sedes i que es deia Sedalina, però prefereixo no tractar de pensar com era aquella publicitat, perquè segurament me n’avergonyiria”.

1951: Quino viatja a Buenos Aires i recorre totes les redaccions de diaris i revistes possibles. Tres setmanes més tard torna a Mendoza sense haver pogut aconseguir feina.

1953: L’any del servei militar, un altre motiu per sentir-se “terriblement angoixat. Pensava que no sortiria mai d’allà i tenia ganes de matar tothom, però compartir la meva vida amb joves de diferent extracció social... va ser una ruptura molt grossa, un enriquiment. Vaig començar a dibuixar coses diferents”.

1954: S’instal•la a Buenos Aires. Continua passejant-se per les redaccions. “Vaig patir molt perquè vivia en condicions molt precàries . Vaig compartir una habitació de pensió amb tres o quatre persones més”. El setmanari “Esto es”, de Buenos Aires, li publica la seva primera pàgina d’Humor Gràfic, alternant setmanalment amb un altre dibuixant. “El dia que varen publicar la meva primera pàgina va ser el moment més feliç de la meva vida”.
A partir d’aquest any va anar publicant a diversos mitjans: “Vea y Lea”, “Leoplán”, “Damas y Damitas”, “TV Guía”, “Usted”, “Che”, “Panorama”, “Atlántida”, “Adán”, diari “Democracia”, etc. Des de llavors i fins ara els seus dibuixos d’humor es publiquen ininterrompudament a infinitat de diaris i revistes d’Amèrica Llatina i Europa.

1957: Compleix un dels seus objectius com a dibuixant: publicar regularment a “Rico Tipo”. També ho farà a “Dr. Merengue” i “Tía Vicenta”. Divito li exigeix que els seus dibuixos tenguin text.

1960: Es casa amb Alicia Colombo. No va tenir fills. La lluna de mel a Brasil és la seva primera sortida de l’Argentina. A Río de Janeiro es relaciona per primera vegada amb col•legues i editorials estrangers.

1963: Apareix el seu primer llibre d’humor, “Mundo Quino”, una recopilació de dibuixos d’humor gràfic mut amb pròleg de Miguel Brascó. El mateix Brascó el presenta a Agens Publicitat, on busquen un dibuixant per a que creï una historieta “mescla de Blondie i Peanuts” per fer publicitat del llançament d’una línia de productes electrodomèstics anomenats Mansfield – raó per la qual el nom d’alguns dels personatges havien de començar per la lletra M, com Mafalda –. Agens no fa la seva campanya, però Quino es queda amb algunes tires.

1964: Després de 10 anys de publicar els dibuixos d’humor, que continuarà creant fins l’actualitat ininterrompudament, Mafalda apareix per primera vegada a “Gregorio”, suplement d’humor de la revista “Leoplán”, que en publica 3 tires. El 29 de setembre el setmanari “Primera Plana”, de Buenos Aires, comença a publicar Mafalda regularment.

1965: El 9 de març Quino acaba la relació amb “Primera Plana”. Mafalda es trasllada al diari “El Mundo”.

1966: Jorge Álvarez Editor publica el primer llibre de Mafalda, que reuneix les primeres tires per ordre de publicació, tal com es farà als següents llibres. Surt per Nadal i en dos dies s’esgota la seva tirada de 5.000 exemplars.

1967: El 22 de desembre tanca el diari “El Mundo” i la tira queda interrompuda. Jorge Álvarez Editor publica el segon llibre de Mafalda amb el títol “Así es la cosa, Mafalda”.

1968: El 2 de juny es reprèn la historieta a “Siete días”. Apareixen “Mafalda 3” i “Mafalda 4”. Trenta tires són traduïdes a l’italià i incloses a una antologia de textos literaris i dibuixos humorístics que es va titular “Libro dei Bambini Terribili per adulti masochisti”. Quino viatja per primera volta a Europa per recórrer París, Londres i Madrid exclusivament.

1969: Apareix “Mafalda 5” a l’Argentina, el darrer llibre amb el segell de Jorge Álvarez Editor. Mafalda per primera vegada a l’estranger: a Itàlia s’edita el primer llibre, “Mafalda la Contestataria”, amb la presentació d’Umberto Eco, director de la col•lecció.

1970: Ediciones De La Flor publica la sisena recopilació de tires, “Mafalda 6”, i des de llavors fins ara és l’única editora dels seus llibres a l’Argentina. A Espanya, Editorial Lumen llança el primer llibre de Mafalda i la censura del govern franquista obliga els editors a posar-li una franja a la tapa que diu “per adults”. També a Portugal s’edita Mafalda baix el segell Dom Quixote. Primer llibre d’humor gràfic a l’estranger: a Itàlia, Editorial Bompiani edita “Mondo Quino”.

1971: Ediciones De La Flor edita “Mafalda 7”.

1972: L’editorial Siglo XXI, de Mèxic, publica “A mí no me grite”, segon llibre d’humor gràfic de Quino; Ediciones De La Flor presenta l’octau llibre de la historieta Mafalda, “Mafalda 8”. A Espanya el segell Lumen edita “Mondo Quino”. A Finlàndia es publiquen 3 llibres de Mafalda sense gaire èxit.
Donada la proliferació de productes pirates amb la figura de Mafalda, Quino accepta firmar un contracte de “marketing” i un amb Daniel Mallo per a la realització d’una sèrie de curtmetratges basats en la historieta.

1973: El 25 de juny Quino s’acomiada formalment dels lectors de “Siete días” i no tornarà a dibuixar noves tires de Mafalda. Quino passarà a publicar en aquest setmanari les seves pàgines d’humor, que fins aquell moment publicava “Panorama”. Ediciones De La Flor edita “Mafalda 9” i Siglo XXI, a Mèxic, el tercer llibre amb recopilacions d’humor gràfic: “Yo que usted”. Primers llibres de Mafalda a França i Alemanya amb escassa repercussió. Primer llibre d’humor a Portugal: “Nao me grite!”

1974: Ediciones De La Flor llança la darrera recopilació de les tires de Mafalda: “Mafalda 10”. Primer viatge de Quino als Estats Units.

1976: En març, Quino i Alicia es traslladen a Milà: “La Pàtria significa joventut, per tant, el fet de ser lluny d’ella ha fet que el meu humor s’hagi tornat una mica menys vivaç, però potser una mica més profund”. Primer llibre d’humor a Alemanya.

1977: A petició d’UNICEF, Quino il•lustra amb Mafalda i els personatges de la seva tira l’Edició Internacional de la campanya mundial de la Declaració dels Drets del Nen. A Mèxic s’inicia l’edició de llibres de Mafalda.

1979: A França, Editions Glénat, edita el primer llibre de Mafalda en color.

1980: Quino deixa “Siete días” i passa a publicar les seves pàgines d’humor a la revista dominical del diari “Clarín”.

1982: És triat pels seus col•legues de tot el món Dibuixant de l’Any, i com a tal presideix el jurat del Saló Internacional d’Humorisme de Montreal, Canadà. Se li atorga el Premi Konex de Platí: Arts Visuals- Humor Gràfic. A Brasil es publiquen només tres llibres de Mafalda i una comunitat d’uruguaians resident a Suècia publica els llibres de Mafalda.

1983: Quino reprèn els personatges de Mafalda per il•lustrar una campanya llançada per odontòlegs argentins (LASAB) sobre higiene bucal. A Grècia publiquen el primer llibre d’humor de Quino.

1984: Convidat a integrar el jurat del Festival de Cinema Llatinoamericà de L’Havana, viatja a Cuba, on comença la seva amistat amb el director de cinema d’animació Juan Padrón, i firma un contracte amb l’ICAIC per a la realització de curtmetratges amb les seves pàgines d’humor. La sèrie es diu Quinoscopios, i està dirigida per Juan Padrón amb dibuixos i idees de Quino.
Amb motiu de festejar l’adveniment de la democràcia a l’Argentina, la fundació San Telmo organitza una mostra retrospectiva a Buenos Aires; a finals de novembre s’organitza una altra mostra a Mendoza, la seva ciutat natal. A Itàlia es festegen els 20 anys de Mafalda. A Espanya es publiquen els únics quatre llibres de Mafalda en gallec. A Dinamarca surt el primer i únic llibre de Mafalda.

1986: Mafalda és la protagonista d’una campanya publicitària per promoure les primeres eleccions dels Consells Escolars a Espanya. Per primera i única vegada es publica un llibre d’humor als Estats Units: “The World of Quino”. Quino va ser un dels guanyadors, entre altres llatinoamericans, de la Segona Bienal Internacional d’Arts Plàstiques de L’Havana.

1989: Per celebrar els vint-i-cinc anys de la publicació de la primera tira de Mafalda, Ediciones De La Flor presenta “Mafalda Inédita” a una exposició de dibuixos originals i documents organitzada al Teatro San Martín de Buenos Aires.

1990: A Taiwán es publiquen edicions pirates de Mafalda en idioma xinès, regularitzant la seva situació dos anys després.

1992: La Societat Estatal Cinquè Centenari organitza a Madrid una gran mostra de 1200 m2 titulada “El Mundo de Mafalda”, en la qual s’exhibeix a més un curtmetratge realitzat a Cuba per Juan Padrón sobre un dibuix de Quino de Mafalda amb Colón, i es publica un catàleg amb el nom de la mostra. Se li atorga novament el Premi Konex de Platí: Arts Visuals- Humor Gràfic.

1993: L’empresa espanyola D. G. Producciones S. A., en coproducció amb Televisiones Españolas, produeix 104 episodis de Mafalda en dibuixos animats d’un minut de duració dirigits per Juan Padrón a l’ICAIC. A l’octubre, Quino realitza una mostra d’humor gràfic al Centro Cultural Recoleta de Buenos Aires organitzada per la Fundació Omega.

1994: A Milà se celebren els trenta anys de Mafalda amb una reunió al Circolo della Stampa. S’inaugura a Buenos Aires la Plaza Mafalda ubicada al barri de Colegiales. Ediciones De La Flor i Cancillería conviden Quino a la Fira del Llibre de Bogotà, Colòmbia, on l’Argentina és el país convidat.

1995: A Milà, el Centre de Promoció Argentina del Consolat General Argentí organitza una exposició de dibuixos d’humor. A l’octubre comença a publicar les seves pàgines d’humor a setmanaris espanyols.

1996: Ediciones De La Flor edita “Cuentecillos y otras alteraciones”, llibre de Jorge Timossi il•lustrat per Quino amb el seu personatge Felipe.

1997: Quino assisteix a la Fira del Llibre de Guadalajara, Mèxic, on l’Argentina és el país convidat, i el Guardó Arnaldo Orfila Reynal a la Trajectòria Editorial és atorgat a Ediciones De La Flor. Rep a Madrid un curiós premi: la Placa de Plata, atorgada per l’Associació Madrilenya d’Empresaris de Restaurants i Cafeteries, per haver contribuït amb les seves manifestacions gràfiques al prestigi i la difusió gastronòmica. També se li atorga el premi de l’Associació Professional d’Il•lustradors de Madrid.

1998: A l’abril, Ediciones De La Flor, després de molts anys d’haver-se esgotat, reedita el primer llibre de Quino, “Mundo Quino”, amb pròleg de l’autor. És distingit per la Secretaria de Cultura del Govern de la Ciutat de Buenos Aires com Mestre d’Art en reconeixement per la seva feina.
Rep el Premi B’nai B’rith Drets Humans, atorgat anualment per la organització a persones que s’han destacat en la promoció i defensa d’aquests drets.
Publica la seva pàgina web. A Buenos Aires, el Centre d’Art Modern de Quilme exposa una mostra d’humor de Quino.

1999: A l’abril, Ediciones De La Flor reedita el llibre “A mí no me grite”. La Llibreria Internacional convida Quino a San José, Costa Rica, amb l’auspici del diari “La Nación”.

2000: En febrer, l’Institut Cubà del Llibre exposa la mostra El Mundo de Quino al Centro Wilfredo Lam, subseu de la Novena Fira Internacional del Llibre de L’Havana.
Litexa Boliviana S. A. convida Quino a La Paz, Bolívia, amb motiu de la Fira del Llibre, amb l’auspici de Lloyd Aéreo Boliviano i l’alcaldia de La Paz. En aquesta ocasió, la relació establerta amb el públic el durà a comprometre’s a assistir a la Fira del Llibre 2001.

A Grècia, amb motiu del 5è Festival Internacional de l’Humor, Quino exposa una mostra dels seus dibuixos i d’algunes tires de Mafalda, comptant amb l’auspici del Ministeri de Cultura grec, el Municipi d’Atenes i la UNESCO. A l’octubre és convidat al Saló Internacional del Còmic de Gijón. Amb motiu de la mostra Iberoamericana d’Humor Gràfic, la Universitat d’Alcalá de Henares l’anomena Catedràtic Honorífic de l’Humor.
En novembre, Ediciones Glénat i Hachette Canadà conviden Quino al 23è Salon du Livre de Montreal.

L’11 de desembre, Quino es va convertir en el segon guardonat amb el prestigiós premi Quevedos d’Humor Gràfic, promogut pels Ministeris d’Educació i Cultura i Assumptes Externs d’Espanya a iniciativa de la Fundació General de la Universitat d‘Alcalá.

2001: Durant juliol i agost es realitza una mostra itinerant d’Humor a Bolívia (La Paz, Cochabamba, Santa Cruz de la Sierra i Tarija). Amb motiu de la VI Fira Internacional del Llibre de La Paz s’inaugura la mostra i es realitzen diverses activitats amb la presència de Quino, tal com havia promès a la seva visita de l’any anterior. Tot això va ser possible gràcies a la Càmera Boliviana del Llibre.

A iniciativa de la Fundació General de la Universitat d’Alcalá de Henares, entre el 4 i el 30 d’octubre s’exposa a aquesta ciutat una retrospectiva de la seva obra en correspondència amb la VIII Mostra Iberoamericana d’Humor Gràfic.

El 15 d’octubre rep el Premi Bienal Iberoamericà d’Humor Gràfic “Quevedos”, que li va ser atorgat per la Fundació General de la Universitat d’Alcalá de Henares el desembre de 2000, al Paranimf de la Universitat. Un emotiu acte presidit pel Secretari d’Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca, amb la presència d’Antonio Mingote, primer Premi Quevedos 1998, i altres importants personalitats de la cultura.

Entre l’octubre i el desembre, Ediciones De La Flor (Argentina) i Editorial Lumen (Espanya) editen “Esto no es todo”, llibre de més de 500 pàgines que recopila els seus millors treballs d’Humor Gràfic, excepte “¡Cuánta Bondad!”, seleccionats pels editors dels seus llibres d’humor. El gener de 2002 serà editat també per Tusquets Editores México.